Zones Comunes

Voldría començar fent-vos unes preguntes.

Potser tots ens estem preguntant el mateix.. i tots ens contestem els nostres dubtes però perquè no comunicar-nos i comentar-ho entre tots…Preguntes com:

Algú sap si netegen?

Algú sap en què es gasten els 60 euros que paguem de comunitat mensualment? (60 x 112 vivendes = 6720 euros mensuals) En què es gasten 6720 euros mensuals? Tenim dret de saber les despeses de la comunitat i el què fan amb aquest diners!!!!

Les plaques solars que tenim instal·lades funcionen? Tenim certesa que estan funcionant DES DEL PRIMER DÍA?

Si s’espatlla l’ascensor que s’ha de fer? Podem trucar al número gratuït 900 i informar nosaltres l‘averia?

Moltes més preguntes ens fem cada dia. Perquè no comunicar-nos i difondre els nostres dubtes.?

Respostes

  1. Hola, sóc un veí de la comunitat, a mi m’agradaria saber a qui hem de trucar cada vegada que tenim un problema tant de la comunitat com particular perquè si truco a la constructora ells em dirigeixen a La Caixa i quan truco a La Caixa, ells em dirigeixen a la constructora. Feia més d’un mes que em queixava per la falta de llum a les zones comunes (edifici i entrada de parking), fins que no vaig fer més de 20 trucades i amenaçant de la possibilitat de caure per falta de llum, no han fet absolutament res. Les llums de l’entrada van trigar un mes i per les llums del parking han trigat més de sis mesos i tot i així no funcionen totes. Els assumptes personals de cadascú no els sé, però particularment en tinc molts i ningú me’ls soluciona, em donen llargues i m’he de buscar la vida pel meu compte trucant a les empreses instal.ladores de la finca o intentant solucionar el problema jo mateix. Hi ha persones que no volen queixar-se per por a que ens treguin els pisos, jo crec que ens haurien de proporcionar tot el que estem pagant i que els problemes personals de cadascú també s’haurien de solucionar ja que és un pis nou que està en garantia i tots els problemes els haurien de solventar sense cap tipus de problema. Hi ha un tal Àlex Bartos, que particularment, no ha fet gairebé res per solucionar els meus problemes, però la veritat és que ha arribat un moment que ja no sé que fer per queixar-me més. Alguna cosa hauríem de fer, però, què?

  2. El problema es que no hi ha una junta o un grup de veins que parli en nom del veinat, i quan et queixes per alguna cosa com que ho fas sol, ningu t’escolta. Ens hauriem de reunir, pero demanar aixo a als “joves” es massa, crec que aquest blog esta molt be, ens pot servir com a plataforma, pero no tothom te internet.
    Personalment crec que n’hi ha més d’un que s’infla la butxaca amb tot aixo, una señora de la nateja per a 4 edificis? on s’ha vist aixo? apart amb uns productes que fan pudor a hospital de gent gran, seria preferible no hi tires res… algu ha vist a algu de manteniment dels jardins? heu vist les herbes que hi creixen?
    D’aquests 6720 euros mensuals paguen la llum de la comunitat (basicament ascensors) dona de fer feines i manteniment de zona verda, i algunes coses mes petites; tot aixo no crec que pugi als 3.000 (asesorat per un tecnic urbanistic). No se no se, em puc equivocar, potser hi han mes despeses que no conec pero que almenys siguin transparents!!!
    Jo acabo de perdre les claus de cotxe amb el mando del parking, hem sembla que em donare de baixa, ja que no em donen cap solucio per a poder entrar al parking que estic pagant, no tenen vergonya.

  3. Hola veïns!
    Estic totalment dacord amb tots els temas que s’han deixat anar per aquí….
    Jo personalment vaig deixar uns cartells als ascensors fa uns mesos per poder reunir-nos ja que penso que es vergunyos! i hauriem de reivindicarnos!!! no ens poden pendre el pel d’aquesta manera….
    també flipo amb els numeros que surten si multiplikes tot elk que paguem de mensualitat de la comunitat es alucinant!!! pk necessiten tanta pasta si no fan res… no hem crec k valgui 6000 l’ascensor i la llum, be i la dona de fer feines que pobreta ja en podrien possar una altre i almenys no farien tanta pena les zones comuns….
    estic dacord amb tu Maria de demanar els comptes, tenim dret a saber que paguem!!! fem-ho! movem-nos!!
    i el jardiner? algu la vist? pk jo nomes faig que veure verd i mes verd que surt sense saber on anar….
    es veritat que poca gent te internet, pero torno a proposar de reunirnos un dia ( encara que nomes siguem els 3 o 4 que ens comuniquem per aki) fer un escrit, amb tots els problemas que tenim i signar-los entre tots (podem picar porta per porta i signart ) i enviar-lo a la Caixa, haviam si amb la col·locació de diversos noms ens fan una mica de cas!!! pk es vergunyos!!! Senyors paguem 100 EUROS MÉS, (aprox) que a ST. PERE I A VNGº, pero que s’han pensat?? que som joves, no gilipollas!!!
    no sé qui ha proposat aquesta pàgina, pero es estupenda… llastima que ja han passat uns mesos i ja stic mes tranquila… perk mira que me esbarallat cops amb la Caixa…
    però en fi….

  4. Jo crec que una solució seria començar a fer totes les queixes formalment…enviar fax directament a la caixa, així tindrem un justificant i potser s’ho prenen més en serio. El número de fax per si algú no el te és 932813641 o el 932813640

  5. Hola veïns,
    a mi com a tots els que hem escrit al blog, em sembla de conya que ens reunim i que ens queixem conjuntament. Podriem proposar un dia de reunió i penjar-ho aquí i a la porta dels edificis. De les persones que assisteixin triem un portamveu i desprès mans a la obra!
    Que us sembla?
    Proposeu dies!

    Ah i volia fer una pregunta a tots. Teniu la clau de la porta exterior del parquing? La que està quan baixes les escaletes des de el pati interior?

  6. Em sembla que aquesta clau no la te ningu, jo almenys no la tinc, si no tens mando has d’entrar per la porta de l’escala exterior i anar fins la porta per obrir dede dins. Em sembla que el pany que hi ha esta per fer bonic, l’unic que tenca aquesta porta son les dues pestanyes dels costats, que funcionen sense clau.
    Per cert algu a probat de fer una copia del mando?

  7. Hola Xavi crec que la Vero es refereix a un altre tipus de porta, la porta que està a prop de l’ascensor. No la porta del pàrking
    S’accedeix des de fora de l’edifici baixant unes escales, et trobes una porta que accedeix al pàrking. La clau és molt semblant a la de l’entrada.
    PD: He provat la meva clau en les altres portes que estan al costat de l’ascensor i em funcionen, si la clau que demanes és aquesta et puc fer una còpia.

  8. Hola a tots,
    Des que vaig veure el paper del blog a la bústia he estat pensant que per fi! algú havia decidit fer un front comú, és una graaan idea. Escric avui quan fa 5 mesos que sóc veïna del bloc C, i PER FI JA TINC INTERNET! No m’ho puc creure, m’ha costat temps i estrès aconseguir que Telefónica em donés d’alta de línia, que espero que sigui gratis com em van prometre quan vaig demanar la p… línia! Una altra cosa, algú em pot dir PERQUÈ CARAI el carrer Salvador Soler Forment no apareix a cap guia i ningú, ni Seur, ni Correus ni cap empresa de transports sap trobar-lo???? Jo ja estic desesperada pq quan compri alguna cosa per internet, ja estic patint si mu han d’enviar a casa………….Per últim, m’afegeixo als que dieu que s’ha de fer una reunió, si no “quedem” nosaltres, malament….

  9. Sóc Antoni Ballester Claramunt, veí de Sitges. Ahir a la tarda vaig estar passejant amb el meu pare pel carrer que dóna entrada als pisos de lloguer de ” la Caixa “. Vàrem llegir el rètol del carrer i posava “carrer de Salvador Soler Foment”. També vàrem llegir que a l’escala d’un dels tres blocs dels pisos de lloguer de ” la Caixa ” també tenia el rètol “Salvador Soler Foment”. Llavors el meu pare em va dir que el seu segon cognom no és “Foment” sinó que és “Forment” de manera que hauria de ser “carrer de Salvador Soler Forment” i escala “Salvador Soler i Forment”.
    Un cop a casa, vaig consultar a la wikipedia la biografia de Salvador Soler i Forment i vaig trobat la següent informació:

    Salvador Soler i Forment (Sitges, 20 de maig del 1894 – 15 d’octubre del 1982), periodista i poeta sitgetà.

    1) Biografia
    Després d’acabar els estudis de Comerç, treballà d’apoderat en diverses entitats bancàries (Banca Marsans, Banc Hispano-Colonial). Des de jove, però, destacà especialment en el camp de la premsa; se’l considera el periodista més prolífic de la història de Sitges, a causa dels setanta anys de col·laboracions ininterrompudes en molts dels periòdics de la vila. Aquestes tant foren de tipus poètic, com articles de divulgació sobre una gran diversitat de matèries, com ressenyes i crítiques teatrals.

    2) Activitat literària
    La seva carrera literària s’inicià ja al 1910, amb poesies i articles publicats al periòdic Baluard de Sitges, al que restà vinculat fins al 1923, quan la dictadura de Primo de Rivera tancà la publicació. Tot seguit, Soler fundà el setmanari La Punta (1924) i, al 1929, la Gaseta de Sitges. Escrits seus aparegueren, al mateix temps, en les diverses revistes de l’època , tant comarcals (La Punta , 1925; L’Amic de les Arts, 1926; Gaseta de Vilafranca, 1926-1931; de 1930 a 1936 al renascut Baluard), com barcelonines (La Veu de Catalunya, La Nova Revista , Mirador).
    Un cop acabada la guerra civil, i definitivament extingides la majoria de publicacions on col·laborava, esdevingué un dels principals autors de L’Eco de Sitges i, posteriorment, de l’Antología de Sitges (1950-1955) i de Sitges (1962-1972). En la seva carrera emprà una gran varietat de pseudònims, com Bachelor, Hèlius, Batall, Glower, Himself, Juan Cristóbal, Light, Summer-Boarder, Zèfir i Varoic.
    Ultra les innombrables contribucions en premsa, també publicà tres llibres: dos reculls de poesia (Rims de l’hora sitgetana el 1928 i ”Càntic del Vinyet i altres poemes en 1977) i el volum de relats curts Dones del meu paisatge (1928).

    3) Activitat ciutadana
    Soler també estigué present i, quan calgué, impulsà decididament molts actes polítics i culturals de la societat sitgetana dels anys 20 i 30. En el “Centre Nacionalista Català”, d’on fou tresorer el 1916 i vocal el 1920; a l’any 22, com a president del consell directiu de les “Joventuts Nacionalistes de Sitges” (adherides a Acció Catalana) [1], i al mateix any com a organitzador de l’homenatge popular a l’alcalde Josep Planes i Robert. Promogué la creació dels “Amics de les Arts” (1925), entitat que portà a Sitges conferenciants de la talla d’en Carles Riba, Lluís Bertran i Pijoan i Josep Carner (el qual correspongué amb el madrigal A Sitges). També muntà l’”Exposició Històrica de l’Art Sitgetà” i l’homenatge nacional a Santiago Rusiñol del 10 de gener del 1926.
    Associat del Casino Prado, tingué un paper rellevant en molts dels seus actes, com els parlaments de les noces d’or (1927) i de platí de l’entitat. Seva fou la lletra de l’Himne del Centenari (1977), musicat pel mestre Cohí-Grau, i seves foren també les propostes dels homenatges del metge Benaprès (1952), el pintor Roig i Soler i el periodista Soler i Tasis (1955). La seva vila li manifestà el seu reconeixement en diverses maneres: amb l’homenatge ciutadà, impulsat per L’Eco de Sitges el 1956; amb el premi de La Ploma d’Or del 1970, guanyada conjuntament amb l’historiador Josep Carbonell i Gener i, finalment, amb el títol de “Fill Predilecte de la Vila ” que l’ajuntament presidit per Vicenç Ibáñez li atorgà el 1977.

    4) Obres de Salvador Soler
    · Dones del meu paisatge: proses Barcelona: Imp. Altés, 1928
    · Rims de l’hora sitgetana Barcelona: Imp. Altés, 1928. Poesies d’estil noucentista deutores de Josep Carner i del poeta local Trinitat Catasús.
    · Càntic del Vinyet i altres poemes Sitges: Grup d’Estudis Sitgetans, 1977
    · Sitges guspireig de festa, passat i present Vídeo amb text de Blai Fontanals i Argenter i Salvador Soler. Sitges: Elenc Artístic de Sitges, 1995
    · Pròleg de Salvador Soler al llibre d’Agustí Esclasans Blanc damunt blau (Ritmes de Sitges 1941-1946) Barcelona: Biblioteca Ritmològica, 1947

    5) Bibliografia
    · Roland Sierra i Farreras Diccionari biogràfic de sitgetans Sitges: Ajuntament de Sitges, 1998
    · Albert Manent Centenari d’un escriptor, Salvador Soler i Forment, poeta sitgetà article publicat a Serra d’Or núm. 415 (1994), p. 48

    Només agrairia que algú digués a l’ajuntament de Sitges que el seu segon cognom no és “Foment” sinó que és “Forment” (amb r inclosa). Per últim, a mi em dóna la sensació que dita confusió s’ha produït pel fet que durant aquests últims mesos s’ha parlat massa de la famosa ministra de “Foment” (sense r) Magdalena Álvarez i dels seus bitllets gratis fins després de les eleccions. O vés a saber, potser es tracta d’un homenatge al Ministeri de Foment encobert com a agraïment a la bona feina feta durant el caos de Rodalies.

    Antoni Ballester Claramunt (Sitges)


Deixa una resposta

La teva resposta: